'Speakers': el ser o no ser d'un congrés.

Hi ha una inflació desmesurada d'esdeveniments: congressos, convencions, jornades, encontres, meetings, summits, roadshows,.... Les empreses hem de lluitar perquè el client ens presti atenció, i aquest té infinites possibilitats per triar on passar l'estona escoltant noves propostes interessants i on anar a comentar la jugada amb els seus col.legues d'altres organitzacions. I ara ja no n'hi ha prou amb oferir un bon destí, un bon hotel, un bon menjar, i també alguna sorpresa i algun regal. Tot això se suposa que serà així, i per sort hi ha moltes empreses d'esdeveniments que ho asseguren, i també un sector hosteler i de congressos que està molt evolucionat. Ara cal també un ingredient bàsic: un bon missatge explicat per un bon 'speaker'.

Perquè hi ha dues dades importants: només tenim capacitat per estar com a màxim 45 minuts concentrats escoltant, i això tenint en compte que a la vida ens passem un 70% del temps escoltant!!!. Però per desgràcia escoltem molt de soroll. Per això, un convidat a un congrès espera escoltar missatges interessants, idees noves, propostes estimulants. És el que marca finalment la diferència en una convenció. Quan un congressista torna a casa, massa sovint diu 'tot molt bé, el menjar era bo, però les ponències han sigut un pal'. Per anar només a menjar i riure, millor que es vagi directament de vacances! Qui va a un congrés vol tornar amb la motxila plena d'idees noves.

El missatge, a més, ha de ser ben explicat, i aquí el 'speaker' és clau. Trobar la persona que alhora parli bé, expliqui coses interessants, provoqui una mica, faci riure, i tot plegat sigui una experiència plaent, enriquidora, ni massa lllarga ni massa curta, no és fàcil de trobar. De vegades, grans noms o personatges famosos fan ponències espesses, poc atractives. I altres persones menys conegudes, fan ponències brillants. (Nota: No parlem de les persones de la pròpia organització, que hi ha de tot, gent amb més i amb menys gràcia. És vital que la gent de la propia organització treballi el tema de les presentacions, aquí hi ha molta feina a fer que massa sovint es deixa i provoca resultats dolents cara al client, que després es traduiex en no vendre o en missatges equivocats en la ment del client).

En les darreres convencions i jornades que he organitzat, com el Club TAO, la gran obsessió ha estat trobar un bon equilibri entre els ponents que presentàvem i que sobretot fossin amens i interessants. He tingut la fortuna de poder portar grans ponents, com Joan Elias, Enrique Dans, Eduard Punset, Gerry McGovern, Santiago Alvarez de Mon, Santiago Acaso, Ramon Folch, i també d'altres que no han sigut tant però també han connectat molt bé amb el públic: Bruno Giussani, Alfons Cornella, Joan Majó, Patrick Vittet-Phillipe,... I per desgràcia algun de dolent, que no mencionaré :-)

Però, com trobar aquests speakers? de vegades per referències que trobes o et diuen, de vegades per intuicions quan llegeixes articles, llibres, websites. Res millor que haver-los escoltat abans en alguna altra convenció. Però com que en aquest món ja està (quasi) tot organitzat, hi ha "agències de speakers", que fan 2 funcions: representar els interessos dels speakers (i et faciliten poder contactar i contRactar) i assessorar-te de quins poden ser els més adequats pel tipus d'esdeveniment que estàs preparant. Amb les que jo he parlat m'han tractat molt bé: BCC Conferenciantes, que m'ha assesorat molt per trobar el ponent ideal i té una bona xarxa de contactes; CSA Speakers, que és internacional i amb molta oferta; i Thinking Heads, que està muntant una oferta sobretot espanyola i llatinoamericana, amb temàtiques variades i personatges coneguts.

Però n'hi ha més, només posant al google 'speakers' en surten en munt. I el que es troba és que hi ha speakers que provenen de múltiples i diferents camps, no només són professors d'escoles de negocis, catedràtics o directius exitosos, també hi ha ex-futbolistes, escriptors, polítics jubilats, actors, astronautes, supervivents,.... L'important és la mescla entre l'oratòria, el missatge i el nom.

Cada cop més els bons ponents estan representats per alguna d'aquestes empreses, i per tant és inevitable passar-hi. Però això dóna més seguretat, tot i que no tens tanta possibilitat de negociar preus. I per cert, no cal espantar-se del tema del preus: contractar un bon ponent val diners. El speaker que és bo ho sap i ho explota, i torno al que he dit al prinicipi: amb tot el soroll que hi ha, sentir un bon discurs és un bé escàs, i com tot bé escàs, es fa pagar.

I dels ponents que he escoltat i que encara no he pogut contractar: Manuel Castells, Eudald Carbonell i Jonas Ridderstrale. Que es preparin!

"Un hombre de pago", dones (i homes) cercant l'equilibri

Em vaig comprometre amb la Neus a llegir el llibre que ha publicat, 'Un hombre de pago', i a fer-ne una referència en el bloc. Forma part de la innovadora forma de promoció del llibre, que ja vaig comentar en un post anterior. Ara, després de la Contra que va dedicar La Vanguardia a la Neus i al llibre, la cosa ja deu anar sobre rodes, no?

M'he llegit el llibre d'una tirada. Està estructurat en capítols curts, redactats en primera persona, combinant la visió de les dues dones protagonistes i d'un home amic del tercer protagonista, un gigoló cubà. El guió és un clàssic triangle amorós, que es va construint poc a poc i evoluciona fins.... al final.

S'ha presentat el llibre, ho ha fet la pròpia Neus, com una història de com gestionen el desig les dones, i sobre la 'invisibilitat' de la dona a partir d'una edat. Sí, són punts de partida, però per mi és una història sobre la recerca de la companyia, de l'estimació, de la parella, una història eterna, tant vella com la pròpia vida. En les històries literàries, cinematogràfiques, en la comunicació en general, no hi ha guió/acció sense conflicte. I el conflicte, a 'Un hombre de pago', és de les persones, 2 dones i 1 home, enfront de les seves circumstàncies, carregant una història personal no fàcil, i amb un entorn (amics/consellers) que hi diu la seva i ajuda o 'desajuda' també mirant pels seus propis interessos. Precisament, l'única parella estable que es presenta al llibre es presenta així, estable, equilibrada, sempre igual, ¿avorrida? sí, però al final és en el fons on volen anar a parar tots els protagonistes.

Neus, molt bé! Bon llibre, bona història, molt fresca, amb molts detalls que demostren una bona documentació, un coneixement dels sentiments de les persones, de Barcelona i d'altres llocs del món, i de la pròpia ciutat i els seus racons.

El Director de Comunicació, una nova espècie a l'univers empresarial

El passat dia 13 vaig començar un curs sobre Direcció Estratègica de la Comunicació a ESADE, dirigit pel Josep Mª Oroval i l'Albert Roura. És un curs intensiu en el què ens trobem gent ben diversa: caps de premsa, periodistes free-lance, caps de gabinet, responsables de marketing, petits empresaris,....d'entitats públiques i privades. Tots estem allà per intentar ordenar el que sabem de comunicació empresarial i tenir més elements a on agafar-nos en la nostra feina. Al cap i a la fi, l'argument principal del curs és prou convincent: ha nascut una nova espècie, el Director de Comunicació, que està cridat a ser un element clau en l'estratègia competitiva de l'empresa en un futur gens llunyà.
El primer dia ja va ser tot un 'shock': se'ns presenta el més innovador en organigrames empresarialas, amb el Director de Comunicació incrustat en el Comité de Direcció, i sota les seves responsabilitats les ja clàssiques Premsa i Web, les no tan habituals Responsabilitat Corporativa i Relacions Institucionals (inclosos esdeveniments), i ¡Marketing i Comunicació Interna!. La bomba.
L'argumentació és inapel.lable: en mercats altament competitius i globalitzats, on l'orientació al client és ja tan essencial com l'orientació a la societat en general, la funció de comunicació no pot ser ni delegada ni fraccionada en diferents departaments, i necessita d'una visió estratègica que compti amb la plena confiança de l'alta direcció.
Sentir que "el marketing és una eina més al servei de la comunicació" és excitant. El curs promet...

A més, faré el pla de Comunicació de la Barcelona Catalunya Film Comission, amb l'Helena, l'Ana i el Marc. Un projecte 'de cine'!

Teatre d'empresa, una forma artística de tractar els problemes a les organitzacions

He estat fora de línea força dies. De ben segur que això servirà per alimentar aquest bloc amb noves informacions.
Una de les activitats que he desenvolupat ha estat la Convenció Interna de l'empresa (el 'kick-off'), que vam celebrar a Castelldefels. Excel.lents les instal.lacions de l'Hotel Rey Don Jaime, que té un fantàstic Centre de Convencions amb un auditori per 350 persones i una infinitat de sales de reunions. I un personal extraordinari, liderats pel Raimon, el Director, i la Vanessa, Responsable dels Esdeveniments. Gràcies per contribuir a l'èxit.
La sorpresa pel personal de l'empresa va ser que vam contractar uns consultors molt especials per trencar el gel de bon matí. Ens trobem en plena fusió amb T-Systems, empresa TIC que ha adquirit gedas i TAO, on ara estic treballant. Amb la incertesa de tothom al cos, els actors van conseguir fer somriure, i riure!, al personal, tractant amb gràcia els típics temes que surten en aquests casos: els rumors, els dèficits de comunicació, els canvis d'organigrama, els canvis d'oficina, ....

La companyia Acto Seguido està especialitzada en teatre d'empresa. Compten amb obres pre-escrites, com aquesta 'Se Fusionan' i d'altres. Però també escriuen guions a mida de cada situació a l'empresa.
Amb aquesta tècnica tan sorprenent, directa i creativa, es poden aconseguir uns resultats molt més vivencials en el personal o en el client. Es fa més proper veure't a tu mateix atenent al client, o governant el teu equip de treball, i per tant és més fàcil que puguis posar en marxa solucions per fer-ho millor.
Després d'intentar-ho varis anys, per fi he pogut treballar amb el Patrick i els seus excel.lents actors. Ha estat una gran experiència i espero repetir aviat.

Arriba el llibre-bloc: 'Un hombre de pago', de Neus Arqués

Passejant per internet he retrobat una antiga coneguda companya de feina a l'Autònoma, i a més una nova manera de plantejar l'edició i la promoció d'un llibre.
M'explico. A qui he retrobat és a la Neus Arqués, ara sòcia fundadora d'una empresa excepcional, Manfatta. És una empresa especialitzada en aconseguir que el que tu vols comunicar a internet es faci de forma eficient, és a dir, que acompleixi el seu objectiu (vendre? seduir? informar?) amb les mínimes paraules possibles, i les més encertades. Bé, i fan més coses, és clar, us recomano la seva web. Vaig conèixer aquesta empresa durant l'Internet Global Congress, amb una ponència concisa de la Neus (tal com és ella!).
El cas és que ara la Neus ha publicat un llibre, 'Un hombre de pago', i ha triat una forma especial de promoció: crear un bloc sobre el libre, i fer que altres blocs parlin d'ell.
Estic a l'espera de rebre el llibre, per parlar-ne al bloc, tal i com li he promès. En linea podeu llegir el primer capítol. Tal com diu la Neus en una entrevista a Tökland (en petits sketch de video, molt interessant), el llibre està fet de capítols curts, per no distreure l'atenció, ben bé com passa a Internet.
El que més m'agrada de la iniciativa és que és capaç de vincular 2 móns que es deia que no conviurien, que el món digital es menjaria el llibre de tota la vida. Malgrat l'explosió de continguts d'internet, un llibre a les mans és l'essència del pensament del seu autor, i això té més valor que milions de paraules abocades a la xarxa, sovint sense sentit.
Molt bé Neus per la iniciativa. Més endavant, quan hagi llegit el llibre, en parlaré gustós en aquest bloc.

La guerra de l'ON

Avui llegint El Pais em trobo amb dues planes senceres de publicitat d'Endesa, ja sabeu, aquesta que omple la pantalla de 'on'.
Giro full, i em trobo una pàgina (si, només una, la meitat que Endesa....) de la campanya de Gas Natural 'Junts sumem energies'.
Una guerra que porta ja uns mesos en marxa als mitjans, amb spots a les TV i anuncis als diaris. Veieu per exemple el que diu El Mundo.

Ves per 'on'! Ha resultat que la campanya d'Endesa, que va començar abans que es destapés l'OPA amistosa de l'elèctrica alemanya E.ON, era un missatge subliminal, perquè anés entrant la marca alemanya que suposadament, i si no ho evita una maniobra del govern en favor de la indústria 'nacional' (la del preàmbul), es quedarà amb la marca espanyola. I això que primer vam pensar molts que havien usat 'ON' per dir 'NO' a la OPA de Gas Natural.

Al marge de la política, 2 comentaris:
- les batalles empresarials es lliuren també en l'àmbit de la comunicació, creant l'estat d'opinió i, si es pot, la massa crítica favorable entre la població. Res és casual en la comunicació.
- les campanyes en sí les trobo poc originals. El cor que batega en el cas d'Endesa i la flama dins d'una bombeta en el cas de Gas Natural són recursos fàcils.

Nota personal: I això que en un primer moment em va fer gràcia la campanya, perquè el meu nebodet es diu ON (nom japonés que significa 'persona amable'). On, ja veus que potser el teu nom serà el de la companyia que et portarà la llum a casa!!!

Comença una història.

M'he decidit. Obro un bloc.
Començo una història on-line, per explicar i compartir idees de Marketing i de Comunicació.
Aplicades a tots els àmbits de la vida, tant personals com professionals.
Un espai a la xarxa, en català, que sigui una finestra oberta a les coses que passen en marketing i comunicació.
Benvinguts!