Visca les obres i els jubilats!

M'encanta aquest anunci de l'Ajuntament de Barcelona, tot un homenatge a l'important paper dels jubilitats en el "control de qualitat" de les obres públiques a les ciutats. Tot plegat serveix per anunciar la nova web de l'Ajuntament que informa de les obres als carrers. Tot i que el millor, com diuen els jubilitats de l'anunci, és que els preguntis a ells....

La nova essència de la publicitat en un món tecnològic

Vaig prendre unes notes en dos actes diferents en els quals es parlava de com la publicitat s'ha d'adaptar sí o sí al nou tipus de consumidor i l'aplicació de les noves tecnologies. Lo interessant és que les dues llistes es complementen força, algun terme es repetix; una parla més de com ha de ser ara la publicitat en sí mateixa i l'altra de com s'ha de comportar donada l'aplicació actual de les TIC. La conclusió, en tot cas, és que s'han acabat els temps de la interrupció publicitària, per captar l'atenció del consumidor ara cal ser molt persuasiu i multicanal.

Les dues llistes que vaig apuntar són de passat i present de la publicitat. La primera, en l'acte que va organitzar el Marc a ESADE sobre publicitat en el món 2.0, la va proposar el President de Double You, Daniel Solana, i se centra en com ha canviat l'essència mateixa de la publicitat:

ABANS vs ARA

MISSATGE vs EXPERIÈNCIA
SÍNTESI vs EXTENSIÓ
CONSTRUIR DISCURS vs PROMOURE DIÀLEG
INTERROMPRE vs BUSCAR PARTICIPACIÓ
PERSEGUIR vs ATREURE

La segona, en el 12x12 de BDdigital a càrrec de Josep Maria Tribó, de Media Contacts, més centrada en com la tecnologia fa canviar el mode com es transmet i es consumeix la publicitat:

ABANS vs ARA

CAMPANYA vs PLATAFORMA
PUSH vs PULL
ONADES vs 24x7x365
PLANIFICACIÓ vs VISIBILITAT
DEMOGRÀFIC vs ACTITUDINAL
TOP OF MIND vs MOMENT OF TRUTH
BROADCASTING vs NARROWCASTING

Amics i coneguts fets blog

Responent a un meme del Carlos Guadian (¿Quants amics o coneguts teus han començat un blog després d'haver-vos conegut?), i ara que és Nadal i és època de fer balanços i bons propòsits i blablabla...., em llenço a fer la meva llista:

(Carlos: em sap greu però no t'hi puc afegir, ja saps que vaig conèixer primer el teu bloc que a tu en persona, però és igual, "l'ordre dels factors no altera el -bon- producte"!!!!)

- L'interactiu Marc, com sempre un apassionat de tot el que fa, perquè el conec de quan érem estudiants. No content amb engegar un blog fa menys d'un any, interactividad, en va obrir un altre, Mundo Twitter, i ara fa entrevistes a persones clau del món online al seu bloc, i dinamitza la xarxa inusual, i ha muntat Cava&Twitts, un esdeveniment mensual al voltant de twitter, i també un registre de marques a twitter,....i tot això al 2008, o sigui que el 2009 si segueix la progressió, muntarà alguna cosa encara més i més grossa!

- Els meus companys de Digital Parks. Quan els vaig conèixer fa 8 mesos no tenien blog, i ara estan fent els seus primers passos a la blogosfera. El Toni, el David i l'Àngel són el "viver 2.0" de Digital Parks!

- Vam coincidir en 'vides passades' fa 15 anys i vaig recuperar contacte online en fa un parell amb la Neus des del seu primer llibre i ara vaig seguint els seus projectes professionals i vivències personals llegint els seus blocs, el de Manfatta i el l'altre.

- El Xavi va canviar la seva orientació professional un estiu de fa 6 anys quan es va obrir un blog que va mantenint dia a dia parlant de tecnologia, de comunicació, d'administracions públiques, de persones, de vendes, de clients, de management,... vaig aprendre i disfrutar molt quan treballava per ell i ara disfruto llegint-lo, malgrat la distància física.

- Per últim, el meu germà i familia, que es van llençar a fer un bloc per explicar la gran aventura de la seva vida: el primer fill! ....sense saber que ara l'aventura es fa molt més emocionant perquè esperen el segon ;-))

Feliç any 2009!!!

Axa, una publicitat simple i clara

Una bona campanya de publicitat, molt efectiva i sorprenent, però senzilla i clara.



Com és que bona, n'han fet conya, i també està molt ben feta!

La importància del "naming"

Respecto molt i tinc bona relació amb els veïns de sota casa, però aquest cop no l'han encertat amb el nou nom del bar....
Ja he dit algun cop en aqust blog que els detalls són importants. El marketing i la comunicació han de cuidar els detalls perquè el client es fixa molt en ells. Donar un nom adequat als productes i serveis és vital per generar rellevància, record i sintonia amb el client.

En temps de crisi... humor

Excel.lent video d'humor anglès que explica perquè estem en crisi.

Nova web corporativa de Digital Parks

Fumata blanca: "habemus website" ! Versió 1.0, que presenta el que és i el que fa Digital Parks en aquesta nova etapa de la companyia.



Com a tot a la vida, ara caldrà estimar-la, donar-li carinyu, cuidar-la, engreixar-la una mica perquè faci bona cara, algun lifting de tant en tant,... en fi, sempre s'ha d'anar millorant tot.

Qui no fa res mai s'equivoca

...I qui frega plats, trenca plats. Estic a punt de treure a la llum la nova web de Digital Parks, la companyia que amb esforços, empenta i il.lusió estem tirant endavant una colla de companys encara "joves i més que suficientment preparats".

Fer una web corporativa no és cosa fàcil: expresses de forma condensada tot el que ets, com ets, què vens, de què vas,.... Estic utilitzant un gestor de continguts 'open source' què és una passada, es diu EZ Publish i va de fàbula. Amb el temps segur que hi trauré més suc. M'estic recolzant en els companys de Cometa per la part tècnica. Està quedant bé...hi falten uns retocs però espero treure-la el dia 10 de setembre, "esten atentos a sus pantallas".

El mes de juliol vaig prendre una decisió que podia ser arriscada, que era despenjar la web vella de l'empresa, que ens presentava d'una forma inadequada, ens creava confusió comunicativa: el nostre discurs verbal als clients no coincidia amb el que deia la web...però encara no tenia feta la nova web.... I vaig decidir penjar un 'under construction' simpàtic però suficient per informar de qui som i crear certa expectativa. El podeu veure aquí.



Com que això ha succeït al mes d'agost, estava segur que no generaria gens de soroll i passaria desapercebut....però Internet és implacable!, i ens han trucat clients i no clients per comentar el tema, alguns felicitant-nos per la iniciativa fresca, i d'altres preguntant-nos si és que estava passant alguna cosa...res, no passa res dolent, passa que estem reposicionant la companyia com a empresa de serveis TIC, ni més ni menys!!!

Idees interessants al BDigital Congress

Un any més el BDigital Congress ha congregat alguns ponents de nivell i sessions molt animades. Aquest any he pogut a més conèixer 'per dintre' el congrés, ja que he format part del Comité de Programa, i crec que l'esforç fet en intentar incrementar la qualitat de les sessions s'ha notat. M'hi falta encara més participació dels usuaris, més xarxa, però bé, ens hem deixat feina per l'any vinent!

Algunes notes que vaig prendre a les sessions:

Tristan Nitot, de Mozilla:
- Firefox es un projecte opensource però Mozilla no és una democràcia, sino una meritocràcia: els desenvolupadors han de demostrar que el que han creat funciona i és útil per una majoria.
- tot passa pel navegador, l'usuari final quan engega l'ordinador no distingeix si el que veu és sistema operatiu, aplicació, navegador,....

Steve Bratt, del W3C:
- les xarxes socials han creat 'jardins tancats' i això és tot el contrari del que en teoria es deia que era la web social 2.0
- la web 3.0 es caracteritzarà per la ubiqüitat

Jonnas Ridestrale, funky business man, excel.lent speaker:
- busca el teu 'personal competitive advantage'
- en un món desregulat, cal ser sexy per sobreviure
- cal ser una idea per triomfar, pot ser que tinguis gent a favor o gent en contra, però cal que siguis una idea i la gent et percebi com a tal (exemple: USA vs Europa)
- una gran frase: actualment al món 'la soledat és un bé escàs'

A la sessió sobre si Internet mataria els mitjans tradicionals es van dir coses molt interessants, com:
- els mitjans tradicionals tenen la batalla perduda, els tombarà la gent jove, que ja no mira la televisió sino el pc. (Gumersindo Lafuente, director de Soitu)
- el bon periodisme no morirà, el paper d'intermediació del periodista continua essent vigent i continuarà essent valorat, si és de qualitat i objectiu. (també de Gumersindo Lafuente)
- pragmatisme (volem informació bona i ara) vs romanticisme (el plaer del paper amb les notícies d'ahir') (Ferran Clavell, CCRTV)
- el paper de la TV era educar, informar i entretenir, doncs ara igual però no importa el mitjà. (Mario Tascon, exdirector de continguts de Prisacom).

Per últim, Bernardo Hernández, Director de Geomarketing de Google, va congregar el més alt número de gent a l'auditori (la paraula google és com un imant!), i ens va parlar 'de su libro', que com sempre amb google és simple però extremadament útil (i rendible!): tots els nous plantejaments i desenvolupaments a Google Maps, com les imatges reals a peu de carrer en 360º d'algunes ciutats que ja estan començant a posar en marxa.

El congrés m'ha servit per retrobar companys de T-Systems, repartir noves targetes de Digital Parks i posar-me al dia en interactivitat dinant amb el Marc.

Algunes suggerències d'experts en marketing online

Idees interessants que vaig anotar en la sessió sobre 'Marketing amb pocs recursos que va organitzar la Fundació Barcelona Digital el passat dia 23.

Alvaro Gonzalez-Alorda, Professor del ISEM, el més acadèmic:
-les empreses són altament ineficients, i quan més grans més ineficients, hi ha molta gent aturada (quanta raó que té!)
- en un entorn inestable i d'alta competència l'única manera de competir i de buscar èxit és la innovació. L'enfocament processos, costos o resultats només funcionen en escenaris on les variables competència i estabilitat del mercat no estiguin al màxim.
- el mercat que no creix és allò que està posicionat 'enmig del mercat mig', és a dir, que no es diferencia en res de la seva competència.
- concepte 'word of mouth' (boca-orella): allò que ens prescriuen és allò que acabem comprant. Construeix una bona xarxa de prescriptors i el teu negoci creixerà, gràcies a internet això és fàcil de fer.
- s'ha de trobar la 'diferenciació sostenible' i recordar sempre que lo millor existeix perquè hi ha lo dolent.
- si no pots descriure el teu posicionament en 8 paraules o menys, no tens posicionament

Enric Aparici, d'Elogia, el més 2.0:
- perquè alguna cosa funcioni a la xarxa cal arribar a una massa crítica mínima, i a partir d'aquí pot créixer exponencialment. Norma del 1-9-90: 1% és el públic dinamitzador, 9% el sintetitzador i 90% el seguidor. Hem de poder arribar a l'1+9, l'1 el tenim segur perquè no cal motivar-lo, el difícil és convèncer el 9%, que és el que clarament ha de veure els beneficis del producte o servei que li ofereixes.
- les claus d'èxit d'una xarxa social són 4: ganxo estratègic-emocional, que els usuaris es vulguin relacionar, que la xarxa estigui estructurada i que doni accés a continguts valuosos.
- les empreses han de fer 'social MKT optimization' per estar presents en aquestes xarxes

Christian Palau, d'infojobs, el més pragmàtic (i així va de bé infojobs!):
- troba 'brand angels' i que treballin per tu
- quan configuris un servei web, 'keep it simple and stupid'
- abans de començar, fes benchmarking
- mesura el ROI de les teves accions online
- facilita al teu client la personalització

Josep Lluís de Gabriel, de Bitlonia, el més analític (i més catxondo!):
- maximitzar els resultats és lo important, apart de gastar poc en marketing, i atenció perquè a internet moltes innovacions no donen diners
- analitza el teu públic i coneix els seus patrons de comportament, així sabràs què oferir-los
- busca el component emocional en el B2B, i en especial per crear i aprofitar una xarxa social
- genial el seu exemple infantil d'anàlisi i cerca del negoci en el mercat dels.. .cromos de futbol!!!!

Aquí podeu trobar les presentacions dels ponents, tan en pdf com en mp3. Una sessió que va ser molt interessant i profitosa.

Els cognoms del Marketing

Iniciativa del blog 'Pasion Por el Marketing' que llegeixo a través de interactividad.org.



Ja he fet la meva aportació: MARKETING MIX

Ja sé que sona acadèmic, però per molta innovació, internet i demés històries, no s'han de perdre els orígens!!!

Entendre perquè serveixen les eines d'Internet

A Internet hi ha un munt d'eines de l'anomenada web 2.0 i ara per fi he descobert que abans que res m'he de fer 3 preguntes:
1. per què serveix?
2. com funciona?
3. i, finalment, jo ho necessito?
Si tinc la resposta a la pregunta 1, puc passar a la segona, entrant a l'eina i descobrint-la, i si supero la segona, llavors em puc fer la tercera pregunta i acabar incorporant l'eina a la meva vida diària.

M'ha passat que he començat a usar blogs, Linkedin, facebook, twitter i youtube directament, sense saber en molts casos per què serveix i, ni molt menys, si jo ho necessito. Moltes vegades passa això perquè reps invitacions a entrar en alguna xarxa, i amb 2 clics ja t'has fet usuari i no tens ni idea de perquè dimonis estàs allà dins. I és tant fàcil també obrir un bloc! Perds més estona en decidir el títol que en tots els altres detalls de disseny i configuració....

Fa un temps el Carlos ja em va ensenyar els videos 'Explanations in plain english' i ara els recupero perquè estic en un mar de plataformes i necessito aclarir-me. Common Craft, a través d'uns fantàstics videos que estan diponibles a YouTube, explica didàcticamenbt el que hi ha a internet, i després de veure'ls ja tens més clar què és això dels blogs o el twitter o les xarxes socials, i pots decidir si hi entres i com. Són molt recomanables, n'inserto uns quants aquí.

Què és un blog?



Què és twitter?



Què és una wiki?



Què és RSS?



Què és una xarxa social? (aplicable a linkedin, facebook o myspace, per exemple)

Sempre cal triar la millor estratègia possible

Faig una incursió al 'management', per recordar aquella dita de la saviesa popular dels indis Dakota:

"Quan hom descobreix que està muntant un cavall mort, la millor estratègia és desmuntar".

Tanmateix, en algunes organitzacions com governs, grans empreses, universitats, hospitals, escoles, etc, sovint provem altres estratègies. Si fem una mirada humorística al problema, algunes d’aquestes estratègies són:

1. Comprar un fuet més fort.
2. Canviar el genet.
3. Dir frases com "Sempre l’hem muntat així”
4. Constituir un comitè per estudiar el cavall.
5. Visitar altres llocs per veure com munten els cavalls morts.
6. Desenvolupar nous estándards de qualitat per muntar cavalls morts.
7. Organitzar una ‘task force’ per reanimar el cavall mort.
8. Organitzar un curs de formació per augmentar la nostra habilitat d'equitació.
9. Comparar l'estat dels cavalls morts en l’entorn de mercat actual.
10. Aprovar un decret que declari literalment que "aquest cavall no és mort."
11. Culpar els pares del cavall.
12. Posar uns quants cavalls morts junts per incrementar la velocitat.
13. Declarar públicament que "Cap cavall no és suficientment mort com per no fuetejar-lo”
14. Proporcionar finançament addicional per augmentar el rendiment del cavall.
15. Fer un estudi per veure si els proveïdors el poden muntar més barat.
16. Declarar que el cavall "és millor, més ràpid, i més barat" quan és mort.
17. Formar un ‘grup de qualitat’ per trobar usos alternatius per a cavalls morts.
18. Revisar les condicions de treball que s’exigeixen als cavalls.
19. Crear un centre de cost independent per cavalls morts.
20. Promocionar el cavall mort a una posició directiva.

(Anònim, i a tenir en compte en algunes decisions que s'han de prendre a la vida.)

Claus d'un èxit online

Hem tingut un molt bon èxit a la web amb la plataforma de les "1001 ideas". Comentaris molt positius entre blogs diversos que destaquen que ha estat una de les iniciatives més encertades dels darrers temps per parlar on line d'Administració Electrònica. I el Xavi va ser l'encarregat d'explicar-lia a la ministra Salgado, com es veu a la foto.

Estic content perquè: 1. hem fet el que havíem previst i tal com ho teníem previst, i 2. hem obtingut els resultats que buscàvem. Ni més ni menys. Aquesta iniciativa formava part d'una estratègia en varis fronts de presència de T-Systems a TECNIMAP, una peça més en tot l'engranatge per aconseguir un resultat. I aquesta acció en concret ha aconseguit els objectius que jo havia plantejat.

Ha funcionat perquè hem utilitzat les claus bàsiques i necesàries per una acció web 2.0: tecnologia (plataforma oberta y pligg), xarxa (comunicació online amb nòdes de difusió que ajudin a transmetre el missatge, en aquest cas la blogosfera pública) i oportunitat (TECNIMAP, un aparador per totes les empreses del sector TIC, i la posada en escena de tot plegat).

D'altra banda, us puc assegurar que ha estat l'activitat més barata de totes les que hem fet per TECNIMAP. Els premis que hem lliurat (era el ganxo, el nostre compromís amb els esforçats participants), comprar el domini (20$) i el nostre temps (que és valuòs, però que l'empresa ens paga tant si fem això com una altra activitat menys lluïda) han estat les úniques despeses.

La idea va sorgir quan estava dissenyant la presència de T-Systems al TECNIMAP, a l'abril 2007. Al bar Sant Martí del carrer Ciutat de Granada, dinant amb en Carlos, li vaig comentar que hauriem de fer quelcom per atraure la gent al nou ProPolis, que voliem llençar després de l'estiu. I que a Tecnimap podria ser el moment per fer-ho. Alguna cosa participativa, com que la gent donés idees per millorar l'Administració i les posséssim en un blog o quelcom així (jo no hi entenc molt d'això). Era la meva visió de 'Copy Creatiu' i que el Carlos, Mr.Web 2.0, va comprar. A partir d'aquí el Carlos va veure la via de com fer-ho, va estudiar la tecnologia més adequada, ho vam anar polint, vam dir que donaríem premis com a incentiu, vaig buscar el recolzament dels directius de T-Systems en el marc de tot el que volíem fer a Tecnimap i el vaig trobar, vaig comprar el domini (amb la meva targeta de crèdit, sino encara no hauriem començat aquesta història ja que de ben segur el tema s'hauria encallat en algun procés corporatiu...), el Carlos va començar a fer proves de soft (en el seu propi hosting web!), vam fer els claims, el copy i dissenyar els logos, el Carlos ho va posar en marxa en proves i resoldre l'allotjament, ho vam validar, vam fer el 'pla B' (una llista d'idees "a la nevera" per si la cosa no s'animava i havíem de donar vida a la pàgina....) i ho vam llençar online, amb una bateria de comunicació en premsa, internament i a la web de T-Systems, amb e-mailings (fins i tot una miqueta de spam, molt poquet, perdó...), i, clau bàsica de l'èxit, a la xarxa de la blogosfera pública, que van ser l'altaveu. A partir d'aquí, la criatura ja no és nostra, viu i s'alimenta a la xarxa i ja aviat no ens reconeixerà com els seus legítims pares. És llei de vida.

Vàries conclusions com a resum d'aquesta història:
- una bona idea ha de servir a una estratègia concreta
- s'han de marcar objectius clars i treballar per assolir-los
- darrera dels èxits hi ha sempre persones que s'ho han currat
- iniciatives web 2.0 en grans organitzacions són encara un treball artesanal i que ha de trencar els processos existents per tirar endavant
- i que l'èxit és efímer, cal pensar en el dia després, i nosaltres ja hi havíem pensat: es diu ProPolis.

Els esdeveniments es jutgen pels detalls

Porto uns quants mesos preparant la presència de la meva empresa a TECNIMAP, la fira més important de Tecnologies de la Informació per les Administracions Públiques. La setmana vinent serà el resultat de tot el treball fet. Tot està controlat.... el que es pot controlar. El gruix de coses a fer les hem fet, amb el meu equip, que ha treballat molt bé, amb l'agència i amb un munt de gent de tota l'organització.

Ja sé però quins són els resultats 'habituals', el que jo en dic 'judici pels detalls'. Tant se val si tot el que s'ha treballat a costat molts o pocs esforços (sempre són molts, moltes hores, dedicació, imaginació,...), al final els comentaris sempre són per aquells detalls que no han estat a l'alçada, detalls que molt sovint són difícils de preveure o que per moltes precaucions que prenguis, un tercer no ha acabat de fer la feina que havia de fer. Em refereixo a coses de l'estil 'el segon plat estava fred quan ens l'han servit', 'feia molta calor al local', 'he hagut de fer una cua per acreditar-me' o el clàssic 'no tens cap regalet més bonic pel MEU client?'. Perquè això no succeixi la recepta és clara: planificació prèvia, flexibilitat in situ i pla B per si quelcom falla. I molta paciència i comunicació amb tota la gent de la teva companyia que estarà allà fent negocis també és imprescindible". Òbviament també es cometen errors, cal minimitzar-los i reconèixer-los de seguida, i sobretor prnedre nota perquè no torni a passar.

La vida (i el Marketing) està feta de petits detalls i s'han de cuidar al màxim.

En aquest video podeu veure un tastet del que muntarem a Gijón la setmana vinent pel TECNIMAP.

Hem llençat la iniciativa "las 1001 ideas" per fomentar la participació on line

Des del portal ProPolis sobre Administració Electrònica que potenciem des de T-Systems hem llençat la iniciativa 'Busquem les 1001 idees per modernitzar l'Administració'. Es tracta d'una iniciativa que vol fomentar la participació de qualsevol persona, professional o no de les Administracions, perquè hi digui la seva i proposi què faria ell per millorar el sector públic amb l'ús de les TIC. A més les millors tindran premi, i les més votades també.

Hem llençat aquesta web ara a les portes del Tecnimap, la principal trobada de TIC a les Administracions i on hi serem T-Systems amb un desplegament extens com a patrocinadors principals. I també per promocionar la nova plataforma de ProPolis, viva des del 2003 i ara renovada sota estandards de soft lliure. Són iniciatives al voltant de la web 2.0, el fenòmen que està transformant internet en un autèntic 'poder popular', i del qual els blogs, You Tube, Twitter i les xarxes socials en són la punta de llança.... i aquest bloc el meu granet de sorra!!!

Tot sota la batuta de l'amic i colega de penes i alegries professionals Mr. K-Guadian, un crack en la matèria.

Dieu-hi la vostra a las1001ideas.com

Spot de Levi's vs spot de Banco Santander

M'encanta aquest anunci de Levi's. Per l'execució tècnica, molt, però sobretot perquè conté totes les claus d'una bona campanya corporativa de marca que serveix per mantenir i potenciar el posicionament.
El mercat tèxtil cada cop és més difícil i competitiu, les marques de sempre han d'aguantar la pressió de noves marques que pugnen per un públic cada cop més jove i exigent, i també han de lluitar contra la marca blanca, el famòs que dissenya roba, el mercadillo, la falsificació, les grans cadenes Zara, H&M,...
Amb aquest panorama, la centenària marca Levi's reivindica en aquest anunci que és part de la història, que dona resposta a tots els estils i en tots els moments del temps per a tot el públic jove, i, a la part final del spot, quan ja no es treuen més roba, apareix l'essència de la marca, el texà.
Tota una reivindicació. Disfruteu-lo.



El contraposo a aquest del Banco Santander. Calia recuperar aquest cançoneta lamentable? en el seu temps (fa 20 anys ja?), el temps de les 'supercuentas' i interessos del 18%, d'acord que un anunci així a la tele tenia sentit, però ara? el sector bancari està evolucionat, el client està més informat que mai, les tecnologies han canviat el sector radicalment... com es pot fer un anunci tan retro-cutre?
(disculpes per la qualitat, és l'únic que he trobat, però us feu una idea de la cançoneta que vull dir, oi?)

Rolling Stones: ¿és marketing o és rock'n'roll?

Vaig poder gaudir ahir del concert dels Stones a Barcelona el passat dia 21. Era la primera vegada que els veia en directe, no he sigut mai aficionat a aquest grup ni els he seguit, la veritat és que he volgut anar al concert per curiositat i per poder dir quan sigui gran 'jo he estat a un concert dels Stones'.

La veritat és que ha estat espectacular, amb 60 i pico anys aquesta gent transmet una energia increïble. És rock pel broc gros, sense matisos. I aquesta és la seva gran força, s'han apoderat d'aquest concepte i l'han explotat durant més de 40 anys. Ho vaig veure clar a meitat del concert, quan entonaven un clàssic: "I know: it's only rock'n'roll, but I like it!". I el fi de festa amb 'Satisfaction'.



A nivell de marketing, és impecable: un posicionament clar i constant en el temps. Si han tingut altibaixos, els han sabut superar. És una mica el que vaig dir en la darrera entrada al bloc, idees senzilles i potents, coherents en el temps, són la clau de l'èxit. Apart dels mèrits purament musicals, que els tenen i són indiscutibles.

Apart d'això, s'ha dit molt sobre "l'operació de marketing" que suposa aquesta gira, es diu que la més cara de l'història, i la més rentable pel grup. Res a dir: si tu tens un "monopoli temporal", com deien els gurús finlandesos de Funky Business, l'has d'exprémer al màxim i després, quan ja t'entra la competència o se t'ha acabat l'exclussiva, passar a una altra cosa ràpidament i cercar un nou monopoli. I en el cas del Stones aquest monopoli temporal ja fa 45 anys que dura...

Un unic i gran missatge.... però coherent en el temps

He llegit un interessant llibre de Ferran Ramon-Cortes, editat fa un parell d'anys. Es diu "L'illa dels 5 fars", proposa un recorregut per las claus de la comunicació, no solament la comunicació en públic sino en general allò que hem de tenir en compte quan volem transmetre les nostres idees als nostres interlocutors. El llibre utilitza com a metàfora els 5 fars de Menorca, i tan sols la descripció d'aquests espais que he pogut gaudir fa pocs mesos ja és un plaer, he reviscut d'alguna forma els colors i la bellesa dels paisatges d'aquesta joia d'illa.

Per mi la principal de les 5 claus que plantega és 'l'únic i gran missatge', i és cert: davant de l'allau d'impactes al qual estem sotmesos, cal ser sintètics i trobar la idea bàsica que volem transmetre, i que tot giri al voltant d'aquest missatge. "Menys és més", aquesta màxima segueix vigent. De vegades ens sembla que 50 diapositives en una presentació transmeten més sapiència que 3 ben construïdes. I el pitjor és que pretenem passar les 50 en 10 minuts que ens han donat i en un mar de presentacions d'un congrés.....Ens fa por quedar-nos curts, però si l'idea és potent s'entendrà a la primera, i si has aconseguit que el públic la interioritzi, llavors ja tens tot el seu crèdit per seguir endavant!

Si em permet l'autor, afegiria que aquest missatge únic i important ha de ser coherent en el temps, i això és vital quan aquest missatge està transmetent el posicionament d'una empresa o de qualsevol altra organització. Les organitzacions que ho fan en la seva comunicació (tan externa com interna) s'apropien d'aquell missatge i tothom associa la idea, el valor o el concepte a aquella marca. I això és l'èxit més important, que es traduirà en diners i en continuïtat en el temps. A la publicitat és on es veu més clar i hi ha molts exemples, però, ho fem també internament a les organitzacions? i amb els clients? amb els nostres companys i amics? Massa vegades canviem de criteri i no som capaços de mantenir aquest missatge únic i potent.

La coherència en la comunicació és sinònim de credibilitat i de confiança en l'emissor.

Les 5 P de Joan Elias

He rebut fa poc la darrera de les "e-locubrades" de Joan Elias, un dels meus gurús personals de la comunicació. Reinventa i amplia les famoses '4P' del marketing (product, price, place, promotion) i les redefineix en termes de gestió personal i professional. Em permeto reproduir-ne una part:

"Perspectiva (per a no estar tota la vida amb el nas enganxat a un elefant de cartró); Paciència (per evitar saltar del balcó pel fum d'una cigarreta); Prudència (per no penedir-se de fer el ximple); Perseverança (per no deixar res a mitges) i Perspicàcia (per saber quina de les anteriors cal practicar en cada moment).

Perspectiva, Paciència, Prudència, Perseverança i Perspicàcia: les 5 noves pes per viure amb un i amb els altres. Un mix operatiu per a la posada en escena d'una plataforma estratègica clara: ser un humà madur que pensa en el futur amb la idea clara que, com que estem de pas, cal deixar les coses més ben ordenades de com ens les hem trobat."

Em queda pendent llegir el seu darrer llibre, 'En busca del lovework'. Ha tingut molt bona acollida, espero fer-ne una entrada al bloc ben aviat.

Un congrés és una xarxa social

Un concepte nou que ens ha regalat Internet és de les xarxes socials. No puc parlar-ne molt en el pla teòric, per això us enllaço amb wikipedia i en podeu llegir abastament a Internet. En el pla pràctic, puc dir que sóc usuari d'alguna xarxa establerta i, en tot cas, hi poso el meu granet de sorra amb aquest bloc.

Quan naveguem, per saber si estem davant d'una xarxa social, hem de veure-hi les 4 principals característiques:
1- un objectiu o tema comú i d'interès pels integrants de la xarxa
2- una cultura de participació i d'intercanvi
3- muntat amb tecnologies de web 2.0
4. amb continguts generats per l'usuari

El que em pregunto és si hem inventat alguna cosa nova, o això ja tenia un nom: congrés, fira, convenció, club,...

Si no és perquè falla el tercer dels punts de la definició, el de la tecnologia, un congrés és una xarxa social. És un punt en el qual la gent contacta, intercanvia informació, participa, genera debat i aporta les seves idees. Si algú va ara a un congrés, a part de per viatjar i veure món, no és només per escoltar, perquè si és per això ja tens els blogs, els podcasts, youtube, etc. on tens la informació dels generadors d'idees, i la tens al moment. Els congressistes van a fer xarxa amb les persones que com ell comparteixen professió, creences o hobbies. Les xarxes socials a internet no són més que la utilització d'aquest canal per una necessitat primària humana, la de contactar amb altres persones i dialogar.

El que ens hem de plantejar és que cada cop més hem d'aconseguir la convergència entre els canals. Que el congrés no comenci i acabi quan ens trobem físicament, sino que l'abans i el després siguin a Internet i siguin també profitosos. Els websites, els blogs, els forums i qualsevol eina que serveixi al fi de mantenir la comunitat entre congressos han de ser obligatoris ara en l'organització d'esdeveniments.

Les empreses hem de prendre nota i hem de fer comunitat de stakeholders tot l'any, no només a la convenció anual.

S'ha de tenir un 'pla B'

Vaig poder assistir la setmana passada a una interessant ponència de Greg Stuart, CEO d'Interactive Advertising Bureau, durant el darrer Internet Global Congress a Barcelona. Aquest senyor és coautor del llibre "What Sticks" (subtitulat com "Why most advertisings fails and how to guarantee yours succeeds"), en el qual es presenten dades concretes d'un estudi força detallat de les campanyes de publicitat dels principals anunciants a USA, i, en base a aquests resultats, es donen recomanacions per millorar els resultats de la publicitat.

El missatge més clar de tots els que va dir és que cal tenir un 'pla B'. En publicitat i en tot!!!! Però el que va dir ben clar és que el problema no és fallar en una campanya publicitària, sino que el problema de veritat és no poder arreglar-ho durant molt de temps degut a que no has previst el pla B que et pugui corregir les desviacions.

I això, la veritat, és que es pot aplicar a moltes coses de la vida, i en especial a les accions de marketing i comunicació que posem en marxa a les empreses. Sempre pensem que la nostra idea és genial, construïm tot el desplegament operatiu de la idea en qüestió, i quan ho posem en marxa i no acaba de rutllar, improvisem com podem. Això no és un pla B.

I per què fracassa la publicitat? Segons els estudis de Greg Stuart:
-En un 36% perquè no s'han identificat bé les motivacions de compra del consumidor. I per trencar amb això cal estar segurs de per què compra el consumidor la nostra marca i de que la publicitat s'adreça als veritables segments de valor del nostre mercat.
-En un 31% perquè els missatges no són entenedors. I aquí cal fer tantes proves com calgui perquè el missatge "s'enganxi" al consumidor. I fer proves no és matar la creativitat, sino buscar la creativitat encertada.
-I en un 83%!!! perquè els canals seleccionats no són els adequats. I hem de tenir en compte que cada, degut a les TIC, cada 5 anys tenim un mitjà nou per anunciar-nos....

Per pal.liar això, Stuart proposa 3 punts clau a l'empresa anunciant:
1. Que hi hagi un acord global d'objectius a l'empresa. No només al Departament de Marketing, sino a nivell de tota la Direcció. I que els objectius siguin clars i mesurables, treure'n totes les ambigüetats.
2. Tenir un pla B, ja n'he parlat abans.
3. Mesurar i saber exactament el valor de cada euro invertit i el retorn que s'obté. L'objectiu ha de ser maximitzar el retorn. i aquí petits canvis poden ser poderosos. Cal mesurar el retorn de 1€ en publicitat on-line i en publicitat convencional, i si l'euro on-line rendeix més, hem de ser valents i moure el pressupost cap allà. Només així podrem dir que la nostra publicitat és eficient.

El model 70-20-10 en el pressupost de MarCom

Els directius de google són els promotors del model 70-20-10 a la gestió del temps dels empleats de l'empresa:

- el 70% del temps dedicat al teu negoci principal
- el 20% del temps en tasques al voltant d'aquest negoci principal.
- el 10% del temps en activitats no relacionades amb aquest negoci principal.

Podem aplicar aquesta norma al pressupost de marketing i comunicació de les empreses?

-70% del pressupost en les coses que funcionen.
-20% en les accions innovadores.
-10% en les idees radicalment diferents i trencadores.

Mirem-nos el nostre pressupost, el tenim distribuït així?

Empresa vs Mitjans: pactar en temps de pau per quan vingui la guerra

Fa uns dies vaig poder gaudir d'una interessant tertúlia a ESADE que va reunir a responsables de seccions d'economia de mitjans de comunicació, per debatre sota el títol suggerent de 'Les empreses i les seccions d'economia: una relació molt particular". Al voltant de la taula, la cap d'economia d'El País a Barcelona, el subdirector d'Expansion i el cap d'economia de TV3, amb la moderació de l'Albert Roura, Dircom de Agbar. Tot plegat per inaugurar el Club de Comunicació d'ESADE alumni, una iniciativa molt interessant i que confio que tiri endavant amb èxit.

Es van dir coses molt interessants, després les detallo, però el resum és: les empreses i els mitjans han d'establir i reforçar la seva relació i comunicació de forma regular, 'en temps de pau', quan no hi ha notícia, per preparar-se 'per la guerra', quan l'empresa tingui novetats crítiques i els mitjans les publiquin sí o sí. En aquell moment, la confiança establerta i el coneixement profund de la realitat de l'empresa per part del mitjà, seran les claus perquè la informació que es publiqui sigui justa, contrastada i equilibrada, i pugui perjudicar el mínim possible a l'empresa i la seva estratègia.

Notes que vaig prendre dels diferents terutulians i que, en resum, penso que són de sentit comú, però que sovint perdem de vista en el treball diari a l'empresa quan ens hem de relacionar amb els mitjans:

- els dircoms i agències poden ser 'ponts' o poden ser 'murs'. Els que són ponts permeten que els mitjans puguin tenir accés a interlocutors vàlids dintre l'empresa, i per tant tenir fonts més valuoses i precises; els que són murs, volen monopolitzar el missatge de l'empresa i es converteix el joc en un frontó. En aquest darrer cas, els dircom són massa gelosos del seu pla de comunicació, que en comptes de ser un vehicle és un converteix en un fre.
- encara costa que les empreses sàpiguen diferenciar entre publicitat i informació. Massa sovint passen als mitjans molta informació de marketing però massa poca informació corporativa.
- 'suggestionar' als mitjans encara funciona: els viatges i altres 'atencions' poden ajudar a posar una realitat informativa interessant davant del periodista, però alerta en no caure en el punt anterior de confusió marketing/informació.
- com a tot arreu, hi ha dircoms bons, dolents i molt dolents, però en tot cas encara és massa evident que cal més professionalització de les persones que treballen en comunicació a agències i empreses, i que cal un "saber" més global d'aquestes persones.
- les empreses han d'entendre millor què volen dir els termes d'indepèndencia i linia editorial dels mitjans.
- els confidencials són cada cop més un xantatge pels mitjans, no es poden obviar però tampoc incentivar, i en tot cas són tot el contrari del que diu la praxis periodística: veracitat i contrast de fonts.
- no sabem com serà el futur dels mitjans, però és clar que han de continuar aprofundint en la interrelació dels canals on-line i en paper, perquè el lector està canviant.

En definitiva, una relació que s'ha de fomentar en la professionalitat i el respecte mutu, que han de ser les bases de la confiança.

'Speakers': el ser o no ser d'un congrés.

Hi ha una inflació desmesurada d'esdeveniments: congressos, convencions, jornades, encontres, meetings, summits, roadshows,.... Les empreses hem de lluitar perquè el client ens presti atenció, i aquest té infinites possibilitats per triar on passar l'estona escoltant noves propostes interessants i on anar a comentar la jugada amb els seus col.legues d'altres organitzacions. I ara ja no n'hi ha prou amb oferir un bon destí, un bon hotel, un bon menjar, i també alguna sorpresa i algun regal. Tot això se suposa que serà així, i per sort hi ha moltes empreses d'esdeveniments que ho asseguren, i també un sector hosteler i de congressos que està molt evolucionat. Ara cal també un ingredient bàsic: un bon missatge explicat per un bon 'speaker'.

Perquè hi ha dues dades importants: només tenim capacitat per estar com a màxim 45 minuts concentrats escoltant, i això tenint en compte que a la vida ens passem un 70% del temps escoltant!!!. Però per desgràcia escoltem molt de soroll. Per això, un convidat a un congrès espera escoltar missatges interessants, idees noves, propostes estimulants. És el que marca finalment la diferència en una convenció. Quan un congressista torna a casa, massa sovint diu 'tot molt bé, el menjar era bo, però les ponències han sigut un pal'. Per anar només a menjar i riure, millor que es vagi directament de vacances! Qui va a un congrés vol tornar amb la motxila plena d'idees noves.

El missatge, a més, ha de ser ben explicat, i aquí el 'speaker' és clau. Trobar la persona que alhora parli bé, expliqui coses interessants, provoqui una mica, faci riure, i tot plegat sigui una experiència plaent, enriquidora, ni massa lllarga ni massa curta, no és fàcil de trobar. De vegades, grans noms o personatges famosos fan ponències espesses, poc atractives. I altres persones menys conegudes, fan ponències brillants. (Nota: No parlem de les persones de la pròpia organització, que hi ha de tot, gent amb més i amb menys gràcia. És vital que la gent de la propia organització treballi el tema de les presentacions, aquí hi ha molta feina a fer que massa sovint es deixa i provoca resultats dolents cara al client, que després es traduiex en no vendre o en missatges equivocats en la ment del client).

En les darreres convencions i jornades que he organitzat, com el Club TAO, la gran obsessió ha estat trobar un bon equilibri entre els ponents que presentàvem i que sobretot fossin amens i interessants. He tingut la fortuna de poder portar grans ponents, com Joan Elias, Enrique Dans, Eduard Punset, Gerry McGovern, Santiago Alvarez de Mon, Santiago Acaso, Ramon Folch, i també d'altres que no han sigut tant però també han connectat molt bé amb el públic: Bruno Giussani, Alfons Cornella, Joan Majó, Patrick Vittet-Phillipe,... I per desgràcia algun de dolent, que no mencionaré :-)

Però, com trobar aquests speakers? de vegades per referències que trobes o et diuen, de vegades per intuicions quan llegeixes articles, llibres, websites. Res millor que haver-los escoltat abans en alguna altra convenció. Però com que en aquest món ja està (quasi) tot organitzat, hi ha "agències de speakers", que fan 2 funcions: representar els interessos dels speakers (i et faciliten poder contactar i contRactar) i assessorar-te de quins poden ser els més adequats pel tipus d'esdeveniment que estàs preparant. Amb les que jo he parlat m'han tractat molt bé: BCC Conferenciantes, que m'ha assesorat molt per trobar el ponent ideal i té una bona xarxa de contactes; CSA Speakers, que és internacional i amb molta oferta; i Thinking Heads, que està muntant una oferta sobretot espanyola i llatinoamericana, amb temàtiques variades i personatges coneguts.

Però n'hi ha més, només posant al google 'speakers' en surten en munt. I el que es troba és que hi ha speakers que provenen de múltiples i diferents camps, no només són professors d'escoles de negocis, catedràtics o directius exitosos, també hi ha ex-futbolistes, escriptors, polítics jubilats, actors, astronautes, supervivents,.... L'important és la mescla entre l'oratòria, el missatge i el nom.

Cada cop més els bons ponents estan representats per alguna d'aquestes empreses, i per tant és inevitable passar-hi. Però això dóna més seguretat, tot i que no tens tanta possibilitat de negociar preus. I per cert, no cal espantar-se del tema del preus: contractar un bon ponent val diners. El speaker que és bo ho sap i ho explota, i torno al que he dit al prinicipi: amb tot el soroll que hi ha, sentir un bon discurs és un bé escàs, i com tot bé escàs, es fa pagar.

I dels ponents que he escoltat i que encara no he pogut contractar: Manuel Castells, Eudald Carbonell i Jonas Ridderstrale. Que es preparin!

"Un hombre de pago", dones (i homes) cercant l'equilibri

Em vaig comprometre amb la Neus a llegir el llibre que ha publicat, 'Un hombre de pago', i a fer-ne una referència en el bloc. Forma part de la innovadora forma de promoció del llibre, que ja vaig comentar en un post anterior. Ara, després de la Contra que va dedicar La Vanguardia a la Neus i al llibre, la cosa ja deu anar sobre rodes, no?

M'he llegit el llibre d'una tirada. Està estructurat en capítols curts, redactats en primera persona, combinant la visió de les dues dones protagonistes i d'un home amic del tercer protagonista, un gigoló cubà. El guió és un clàssic triangle amorós, que es va construint poc a poc i evoluciona fins.... al final.

S'ha presentat el llibre, ho ha fet la pròpia Neus, com una història de com gestionen el desig les dones, i sobre la 'invisibilitat' de la dona a partir d'una edat. Sí, són punts de partida, però per mi és una història sobre la recerca de la companyia, de l'estimació, de la parella, una història eterna, tant vella com la pròpia vida. En les històries literàries, cinematogràfiques, en la comunicació en general, no hi ha guió/acció sense conflicte. I el conflicte, a 'Un hombre de pago', és de les persones, 2 dones i 1 home, enfront de les seves circumstàncies, carregant una història personal no fàcil, i amb un entorn (amics/consellers) que hi diu la seva i ajuda o 'desajuda' també mirant pels seus propis interessos. Precisament, l'única parella estable que es presenta al llibre es presenta així, estable, equilibrada, sempre igual, ¿avorrida? sí, però al final és en el fons on volen anar a parar tots els protagonistes.

Neus, molt bé! Bon llibre, bona història, molt fresca, amb molts detalls que demostren una bona documentació, un coneixement dels sentiments de les persones, de Barcelona i d'altres llocs del món, i de la pròpia ciutat i els seus racons.

El Director de Comunicació, una nova espècie a l'univers empresarial

El passat dia 13 vaig començar un curs sobre Direcció Estratègica de la Comunicació a ESADE, dirigit pel Josep Mª Oroval i l'Albert Roura. És un curs intensiu en el què ens trobem gent ben diversa: caps de premsa, periodistes free-lance, caps de gabinet, responsables de marketing, petits empresaris,....d'entitats públiques i privades. Tots estem allà per intentar ordenar el que sabem de comunicació empresarial i tenir més elements a on agafar-nos en la nostra feina. Al cap i a la fi, l'argument principal del curs és prou convincent: ha nascut una nova espècie, el Director de Comunicació, que està cridat a ser un element clau en l'estratègia competitiva de l'empresa en un futur gens llunyà.
El primer dia ja va ser tot un 'shock': se'ns presenta el més innovador en organigrames empresarialas, amb el Director de Comunicació incrustat en el Comité de Direcció, i sota les seves responsabilitats les ja clàssiques Premsa i Web, les no tan habituals Responsabilitat Corporativa i Relacions Institucionals (inclosos esdeveniments), i ¡Marketing i Comunicació Interna!. La bomba.
L'argumentació és inapel.lable: en mercats altament competitius i globalitzats, on l'orientació al client és ja tan essencial com l'orientació a la societat en general, la funció de comunicació no pot ser ni delegada ni fraccionada en diferents departaments, i necessita d'una visió estratègica que compti amb la plena confiança de l'alta direcció.
Sentir que "el marketing és una eina més al servei de la comunicació" és excitant. El curs promet...

A més, faré el pla de Comunicació de la Barcelona Catalunya Film Comission, amb l'Helena, l'Ana i el Marc. Un projecte 'de cine'!

Teatre d'empresa, una forma artística de tractar els problemes a les organitzacions

He estat fora de línea força dies. De ben segur que això servirà per alimentar aquest bloc amb noves informacions.
Una de les activitats que he desenvolupat ha estat la Convenció Interna de l'empresa (el 'kick-off'), que vam celebrar a Castelldefels. Excel.lents les instal.lacions de l'Hotel Rey Don Jaime, que té un fantàstic Centre de Convencions amb un auditori per 350 persones i una infinitat de sales de reunions. I un personal extraordinari, liderats pel Raimon, el Director, i la Vanessa, Responsable dels Esdeveniments. Gràcies per contribuir a l'èxit.
La sorpresa pel personal de l'empresa va ser que vam contractar uns consultors molt especials per trencar el gel de bon matí. Ens trobem en plena fusió amb T-Systems, empresa TIC que ha adquirit gedas i TAO, on ara estic treballant. Amb la incertesa de tothom al cos, els actors van conseguir fer somriure, i riure!, al personal, tractant amb gràcia els típics temes que surten en aquests casos: els rumors, els dèficits de comunicació, els canvis d'organigrama, els canvis d'oficina, ....

La companyia Acto Seguido està especialitzada en teatre d'empresa. Compten amb obres pre-escrites, com aquesta 'Se Fusionan' i d'altres. Però també escriuen guions a mida de cada situació a l'empresa.
Amb aquesta tècnica tan sorprenent, directa i creativa, es poden aconseguir uns resultats molt més vivencials en el personal o en el client. Es fa més proper veure't a tu mateix atenent al client, o governant el teu equip de treball, i per tant és més fàcil que puguis posar en marxa solucions per fer-ho millor.
Després d'intentar-ho varis anys, per fi he pogut treballar amb el Patrick i els seus excel.lents actors. Ha estat una gran experiència i espero repetir aviat.

Arriba el llibre-bloc: 'Un hombre de pago', de Neus Arqués

Passejant per internet he retrobat una antiga coneguda companya de feina a l'Autònoma, i a més una nova manera de plantejar l'edició i la promoció d'un llibre.
M'explico. A qui he retrobat és a la Neus Arqués, ara sòcia fundadora d'una empresa excepcional, Manfatta. És una empresa especialitzada en aconseguir que el que tu vols comunicar a internet es faci de forma eficient, és a dir, que acompleixi el seu objectiu (vendre? seduir? informar?) amb les mínimes paraules possibles, i les més encertades. Bé, i fan més coses, és clar, us recomano la seva web. Vaig conèixer aquesta empresa durant l'Internet Global Congress, amb una ponència concisa de la Neus (tal com és ella!).
El cas és que ara la Neus ha publicat un llibre, 'Un hombre de pago', i ha triat una forma especial de promoció: crear un bloc sobre el libre, i fer que altres blocs parlin d'ell.
Estic a l'espera de rebre el llibre, per parlar-ne al bloc, tal i com li he promès. En linea podeu llegir el primer capítol. Tal com diu la Neus en una entrevista a Tökland (en petits sketch de video, molt interessant), el llibre està fet de capítols curts, per no distreure l'atenció, ben bé com passa a Internet.
El que més m'agrada de la iniciativa és que és capaç de vincular 2 móns que es deia que no conviurien, que el món digital es menjaria el llibre de tota la vida. Malgrat l'explosió de continguts d'internet, un llibre a les mans és l'essència del pensament del seu autor, i això té més valor que milions de paraules abocades a la xarxa, sovint sense sentit.
Molt bé Neus per la iniciativa. Més endavant, quan hagi llegit el llibre, en parlaré gustós en aquest bloc.

La guerra de l'ON

Avui llegint El Pais em trobo amb dues planes senceres de publicitat d'Endesa, ja sabeu, aquesta que omple la pantalla de 'on'.
Giro full, i em trobo una pàgina (si, només una, la meitat que Endesa....) de la campanya de Gas Natural 'Junts sumem energies'.
Una guerra que porta ja uns mesos en marxa als mitjans, amb spots a les TV i anuncis als diaris. Veieu per exemple el que diu El Mundo.

Ves per 'on'! Ha resultat que la campanya d'Endesa, que va començar abans que es destapés l'OPA amistosa de l'elèctrica alemanya E.ON, era un missatge subliminal, perquè anés entrant la marca alemanya que suposadament, i si no ho evita una maniobra del govern en favor de la indústria 'nacional' (la del preàmbul), es quedarà amb la marca espanyola. I això que primer vam pensar molts que havien usat 'ON' per dir 'NO' a la OPA de Gas Natural.

Al marge de la política, 2 comentaris:
- les batalles empresarials es lliuren també en l'àmbit de la comunicació, creant l'estat d'opinió i, si es pot, la massa crítica favorable entre la població. Res és casual en la comunicació.
- les campanyes en sí les trobo poc originals. El cor que batega en el cas d'Endesa i la flama dins d'una bombeta en el cas de Gas Natural són recursos fàcils.

Nota personal: I això que en un primer moment em va fer gràcia la campanya, perquè el meu nebodet es diu ON (nom japonés que significa 'persona amable'). On, ja veus que potser el teu nom serà el de la companyia que et portarà la llum a casa!!!