'Speakers': el ser o no ser d'un congrés.

Hi ha una inflació desmesurada d'esdeveniments: congressos, convencions, jornades, encontres, meetings, summits, roadshows,.... Les empreses hem de lluitar perquè el client ens presti atenció, i aquest té infinites possibilitats per triar on passar l'estona escoltant noves propostes interessants i on anar a comentar la jugada amb els seus col.legues d'altres organitzacions. I ara ja no n'hi ha prou amb oferir un bon destí, un bon hotel, un bon menjar, i també alguna sorpresa i algun regal. Tot això se suposa que serà així, i per sort hi ha moltes empreses d'esdeveniments que ho asseguren, i també un sector hosteler i de congressos que està molt evolucionat. Ara cal també un ingredient bàsic: un bon missatge explicat per un bon 'speaker'.

Perquè hi ha dues dades importants: només tenim capacitat per estar com a màxim 45 minuts concentrats escoltant, i això tenint en compte que a la vida ens passem un 70% del temps escoltant!!!. Però per desgràcia escoltem molt de soroll. Per això, un convidat a un congrès espera escoltar missatges interessants, idees noves, propostes estimulants. És el que marca finalment la diferència en una convenció. Quan un congressista torna a casa, massa sovint diu 'tot molt bé, el menjar era bo, però les ponències han sigut un pal'. Per anar només a menjar i riure, millor que es vagi directament de vacances! Qui va a un congrés vol tornar amb la motxila plena d'idees noves.

El missatge, a més, ha de ser ben explicat, i aquí el 'speaker' és clau. Trobar la persona que alhora parli bé, expliqui coses interessants, provoqui una mica, faci riure, i tot plegat sigui una experiència plaent, enriquidora, ni massa lllarga ni massa curta, no és fàcil de trobar. De vegades, grans noms o personatges famosos fan ponències espesses, poc atractives. I altres persones menys conegudes, fan ponències brillants. (Nota: No parlem de les persones de la pròpia organització, que hi ha de tot, gent amb més i amb menys gràcia. És vital que la gent de la propia organització treballi el tema de les presentacions, aquí hi ha molta feina a fer que massa sovint es deixa i provoca resultats dolents cara al client, que després es traduiex en no vendre o en missatges equivocats en la ment del client).

En les darreres convencions i jornades que he organitzat, com el Club TAO, la gran obsessió ha estat trobar un bon equilibri entre els ponents que presentàvem i que sobretot fossin amens i interessants. He tingut la fortuna de poder portar grans ponents, com Joan Elias, Enrique Dans, Eduard Punset, Gerry McGovern, Santiago Alvarez de Mon, Santiago Acaso, Ramon Folch, i també d'altres que no han sigut tant però també han connectat molt bé amb el públic: Bruno Giussani, Alfons Cornella, Joan Majó, Patrick Vittet-Phillipe,... I per desgràcia algun de dolent, que no mencionaré :-)

Però, com trobar aquests speakers? de vegades per referències que trobes o et diuen, de vegades per intuicions quan llegeixes articles, llibres, websites. Res millor que haver-los escoltat abans en alguna altra convenció. Però com que en aquest món ja està (quasi) tot organitzat, hi ha "agències de speakers", que fan 2 funcions: representar els interessos dels speakers (i et faciliten poder contactar i contRactar) i assessorar-te de quins poden ser els més adequats pel tipus d'esdeveniment que estàs preparant. Amb les que jo he parlat m'han tractat molt bé: BCC Conferenciantes, que m'ha assesorat molt per trobar el ponent ideal i té una bona xarxa de contactes; CSA Speakers, que és internacional i amb molta oferta; i Thinking Heads, que està muntant una oferta sobretot espanyola i llatinoamericana, amb temàtiques variades i personatges coneguts.

Però n'hi ha més, només posant al google 'speakers' en surten en munt. I el que es troba és que hi ha speakers que provenen de múltiples i diferents camps, no només són professors d'escoles de negocis, catedràtics o directius exitosos, també hi ha ex-futbolistes, escriptors, polítics jubilats, actors, astronautes, supervivents,.... L'important és la mescla entre l'oratòria, el missatge i el nom.

Cada cop més els bons ponents estan representats per alguna d'aquestes empreses, i per tant és inevitable passar-hi. Però això dóna més seguretat, tot i que no tens tanta possibilitat de negociar preus. I per cert, no cal espantar-se del tema del preus: contractar un bon ponent val diners. El speaker que és bo ho sap i ho explota, i torno al que he dit al prinicipi: amb tot el soroll que hi ha, sentir un bon discurs és un bé escàs, i com tot bé escàs, es fa pagar.

I dels ponents que he escoltat i que encara no he pogut contractar: Manuel Castells, Eudald Carbonell i Jonas Ridderstrale. Que es preparin!