Rolling Stones: ¿és marketing o és rock'n'roll?

Vaig poder gaudir ahir del concert dels Stones a Barcelona el passat dia 21. Era la primera vegada que els veia en directe, no he sigut mai aficionat a aquest grup ni els he seguit, la veritat és que he volgut anar al concert per curiositat i per poder dir quan sigui gran 'jo he estat a un concert dels Stones'.

La veritat és que ha estat espectacular, amb 60 i pico anys aquesta gent transmet una energia increïble. És rock pel broc gros, sense matisos. I aquesta és la seva gran força, s'han apoderat d'aquest concepte i l'han explotat durant més de 40 anys. Ho vaig veure clar a meitat del concert, quan entonaven un clàssic: "I know: it's only rock'n'roll, but I like it!". I el fi de festa amb 'Satisfaction'.



A nivell de marketing, és impecable: un posicionament clar i constant en el temps. Si han tingut altibaixos, els han sabut superar. És una mica el que vaig dir en la darrera entrada al bloc, idees senzilles i potents, coherents en el temps, són la clau de l'èxit. Apart dels mèrits purament musicals, que els tenen i són indiscutibles.

Apart d'això, s'ha dit molt sobre "l'operació de marketing" que suposa aquesta gira, es diu que la més cara de l'història, i la més rentable pel grup. Res a dir: si tu tens un "monopoli temporal", com deien els gurús finlandesos de Funky Business, l'has d'exprémer al màxim i després, quan ja t'entra la competència o se t'ha acabat l'exclussiva, passar a una altra cosa ràpidament i cercar un nou monopoli. I en el cas del Stones aquest monopoli temporal ja fa 45 anys que dura...

Un unic i gran missatge.... però coherent en el temps

He llegit un interessant llibre de Ferran Ramon-Cortes, editat fa un parell d'anys. Es diu "L'illa dels 5 fars", proposa un recorregut per las claus de la comunicació, no solament la comunicació en públic sino en general allò que hem de tenir en compte quan volem transmetre les nostres idees als nostres interlocutors. El llibre utilitza com a metàfora els 5 fars de Menorca, i tan sols la descripció d'aquests espais que he pogut gaudir fa pocs mesos ja és un plaer, he reviscut d'alguna forma els colors i la bellesa dels paisatges d'aquesta joia d'illa.

Per mi la principal de les 5 claus que plantega és 'l'únic i gran missatge', i és cert: davant de l'allau d'impactes al qual estem sotmesos, cal ser sintètics i trobar la idea bàsica que volem transmetre, i que tot giri al voltant d'aquest missatge. "Menys és més", aquesta màxima segueix vigent. De vegades ens sembla que 50 diapositives en una presentació transmeten més sapiència que 3 ben construïdes. I el pitjor és que pretenem passar les 50 en 10 minuts que ens han donat i en un mar de presentacions d'un congrés.....Ens fa por quedar-nos curts, però si l'idea és potent s'entendrà a la primera, i si has aconseguit que el públic la interioritzi, llavors ja tens tot el seu crèdit per seguir endavant!

Si em permet l'autor, afegiria que aquest missatge únic i important ha de ser coherent en el temps, i això és vital quan aquest missatge està transmetent el posicionament d'una empresa o de qualsevol altra organització. Les organitzacions que ho fan en la seva comunicació (tan externa com interna) s'apropien d'aquell missatge i tothom associa la idea, el valor o el concepte a aquella marca. I això és l'èxit més important, que es traduirà en diners i en continuïtat en el temps. A la publicitat és on es veu més clar i hi ha molts exemples, però, ho fem també internament a les organitzacions? i amb els clients? amb els nostres companys i amics? Massa vegades canviem de criteri i no som capaços de mantenir aquest missatge únic i potent.

La coherència en la comunicació és sinònim de credibilitat i de confiança en l'emissor.

Les 5 P de Joan Elias

He rebut fa poc la darrera de les "e-locubrades" de Joan Elias, un dels meus gurús personals de la comunicació. Reinventa i amplia les famoses '4P' del marketing (product, price, place, promotion) i les redefineix en termes de gestió personal i professional. Em permeto reproduir-ne una part:

"Perspectiva (per a no estar tota la vida amb el nas enganxat a un elefant de cartró); Paciència (per evitar saltar del balcó pel fum d'una cigarreta); Prudència (per no penedir-se de fer el ximple); Perseverança (per no deixar res a mitges) i Perspicàcia (per saber quina de les anteriors cal practicar en cada moment).

Perspectiva, Paciència, Prudència, Perseverança i Perspicàcia: les 5 noves pes per viure amb un i amb els altres. Un mix operatiu per a la posada en escena d'una plataforma estratègica clara: ser un humà madur que pensa en el futur amb la idea clara que, com que estem de pas, cal deixar les coses més ben ordenades de com ens les hem trobat."

Em queda pendent llegir el seu darrer llibre, 'En busca del lovework'. Ha tingut molt bona acollida, espero fer-ne una entrada al bloc ben aviat.

Un congrés és una xarxa social

Un concepte nou que ens ha regalat Internet és de les xarxes socials. No puc parlar-ne molt en el pla teòric, per això us enllaço amb wikipedia i en podeu llegir abastament a Internet. En el pla pràctic, puc dir que sóc usuari d'alguna xarxa establerta i, en tot cas, hi poso el meu granet de sorra amb aquest bloc.

Quan naveguem, per saber si estem davant d'una xarxa social, hem de veure-hi les 4 principals característiques:
1- un objectiu o tema comú i d'interès pels integrants de la xarxa
2- una cultura de participació i d'intercanvi
3- muntat amb tecnologies de web 2.0
4. amb continguts generats per l'usuari

El que em pregunto és si hem inventat alguna cosa nova, o això ja tenia un nom: congrés, fira, convenció, club,...

Si no és perquè falla el tercer dels punts de la definició, el de la tecnologia, un congrés és una xarxa social. És un punt en el qual la gent contacta, intercanvia informació, participa, genera debat i aporta les seves idees. Si algú va ara a un congrés, a part de per viatjar i veure món, no és només per escoltar, perquè si és per això ja tens els blogs, els podcasts, youtube, etc. on tens la informació dels generadors d'idees, i la tens al moment. Els congressistes van a fer xarxa amb les persones que com ell comparteixen professió, creences o hobbies. Les xarxes socials a internet no són més que la utilització d'aquest canal per una necessitat primària humana, la de contactar amb altres persones i dialogar.

El que ens hem de plantejar és que cada cop més hem d'aconseguir la convergència entre els canals. Que el congrés no comenci i acabi quan ens trobem físicament, sino que l'abans i el després siguin a Internet i siguin també profitosos. Els websites, els blogs, els forums i qualsevol eina que serveixi al fi de mantenir la comunitat entre congressos han de ser obligatoris ara en l'organització d'esdeveniments.

Les empreses hem de prendre nota i hem de fer comunitat de stakeholders tot l'any, no només a la convenció anual.

S'ha de tenir un 'pla B'

Vaig poder assistir la setmana passada a una interessant ponència de Greg Stuart, CEO d'Interactive Advertising Bureau, durant el darrer Internet Global Congress a Barcelona. Aquest senyor és coautor del llibre "What Sticks" (subtitulat com "Why most advertisings fails and how to guarantee yours succeeds"), en el qual es presenten dades concretes d'un estudi força detallat de les campanyes de publicitat dels principals anunciants a USA, i, en base a aquests resultats, es donen recomanacions per millorar els resultats de la publicitat.

El missatge més clar de tots els que va dir és que cal tenir un 'pla B'. En publicitat i en tot!!!! Però el que va dir ben clar és que el problema no és fallar en una campanya publicitària, sino que el problema de veritat és no poder arreglar-ho durant molt de temps degut a que no has previst el pla B que et pugui corregir les desviacions.

I això, la veritat, és que es pot aplicar a moltes coses de la vida, i en especial a les accions de marketing i comunicació que posem en marxa a les empreses. Sempre pensem que la nostra idea és genial, construïm tot el desplegament operatiu de la idea en qüestió, i quan ho posem en marxa i no acaba de rutllar, improvisem com podem. Això no és un pla B.

I per què fracassa la publicitat? Segons els estudis de Greg Stuart:
-En un 36% perquè no s'han identificat bé les motivacions de compra del consumidor. I per trencar amb això cal estar segurs de per què compra el consumidor la nostra marca i de que la publicitat s'adreça als veritables segments de valor del nostre mercat.
-En un 31% perquè els missatges no són entenedors. I aquí cal fer tantes proves com calgui perquè el missatge "s'enganxi" al consumidor. I fer proves no és matar la creativitat, sino buscar la creativitat encertada.
-I en un 83%!!! perquè els canals seleccionats no són els adequats. I hem de tenir en compte que cada, degut a les TIC, cada 5 anys tenim un mitjà nou per anunciar-nos....

Per pal.liar això, Stuart proposa 3 punts clau a l'empresa anunciant:
1. Que hi hagi un acord global d'objectius a l'empresa. No només al Departament de Marketing, sino a nivell de tota la Direcció. I que els objectius siguin clars i mesurables, treure'n totes les ambigüetats.
2. Tenir un pla B, ja n'he parlat abans.
3. Mesurar i saber exactament el valor de cada euro invertit i el retorn que s'obté. L'objectiu ha de ser maximitzar el retorn. i aquí petits canvis poden ser poderosos. Cal mesurar el retorn de 1€ en publicitat on-line i en publicitat convencional, i si l'euro on-line rendeix més, hem de ser valents i moure el pressupost cap allà. Només així podrem dir que la nostra publicitat és eficient.

El model 70-20-10 en el pressupost de MarCom

Els directius de google són els promotors del model 70-20-10 a la gestió del temps dels empleats de l'empresa:

- el 70% del temps dedicat al teu negoci principal
- el 20% del temps en tasques al voltant d'aquest negoci principal.
- el 10% del temps en activitats no relacionades amb aquest negoci principal.

Podem aplicar aquesta norma al pressupost de marketing i comunicació de les empreses?

-70% del pressupost en les coses que funcionen.
-20% en les accions innovadores.
-10% en les idees radicalment diferents i trencadores.

Mirem-nos el nostre pressupost, el tenim distribuït així?

Empresa vs Mitjans: pactar en temps de pau per quan vingui la guerra

Fa uns dies vaig poder gaudir d'una interessant tertúlia a ESADE que va reunir a responsables de seccions d'economia de mitjans de comunicació, per debatre sota el títol suggerent de 'Les empreses i les seccions d'economia: una relació molt particular". Al voltant de la taula, la cap d'economia d'El País a Barcelona, el subdirector d'Expansion i el cap d'economia de TV3, amb la moderació de l'Albert Roura, Dircom de Agbar. Tot plegat per inaugurar el Club de Comunicació d'ESADE alumni, una iniciativa molt interessant i que confio que tiri endavant amb èxit.

Es van dir coses molt interessants, després les detallo, però el resum és: les empreses i els mitjans han d'establir i reforçar la seva relació i comunicació de forma regular, 'en temps de pau', quan no hi ha notícia, per preparar-se 'per la guerra', quan l'empresa tingui novetats crítiques i els mitjans les publiquin sí o sí. En aquell moment, la confiança establerta i el coneixement profund de la realitat de l'empresa per part del mitjà, seran les claus perquè la informació que es publiqui sigui justa, contrastada i equilibrada, i pugui perjudicar el mínim possible a l'empresa i la seva estratègia.

Notes que vaig prendre dels diferents terutulians i que, en resum, penso que són de sentit comú, però que sovint perdem de vista en el treball diari a l'empresa quan ens hem de relacionar amb els mitjans:

- els dircoms i agències poden ser 'ponts' o poden ser 'murs'. Els que són ponts permeten que els mitjans puguin tenir accés a interlocutors vàlids dintre l'empresa, i per tant tenir fonts més valuoses i precises; els que són murs, volen monopolitzar el missatge de l'empresa i es converteix el joc en un frontó. En aquest darrer cas, els dircom són massa gelosos del seu pla de comunicació, que en comptes de ser un vehicle és un converteix en un fre.
- encara costa que les empreses sàpiguen diferenciar entre publicitat i informació. Massa sovint passen als mitjans molta informació de marketing però massa poca informació corporativa.
- 'suggestionar' als mitjans encara funciona: els viatges i altres 'atencions' poden ajudar a posar una realitat informativa interessant davant del periodista, però alerta en no caure en el punt anterior de confusió marketing/informació.
- com a tot arreu, hi ha dircoms bons, dolents i molt dolents, però en tot cas encara és massa evident que cal més professionalització de les persones que treballen en comunicació a agències i empreses, i que cal un "saber" més global d'aquestes persones.
- les empreses han d'entendre millor què volen dir els termes d'indepèndencia i linia editorial dels mitjans.
- els confidencials són cada cop més un xantatge pels mitjans, no es poden obviar però tampoc incentivar, i en tot cas són tot el contrari del que diu la praxis periodística: veracitat i contrast de fonts.
- no sabem com serà el futur dels mitjans, però és clar que han de continuar aprofundint en la interrelació dels canals on-line i en paper, perquè el lector està canviant.

En definitiva, una relació que s'ha de fomentar en la professionalitat i el respecte mutu, que han de ser les bases de la confiança.

'Speakers': el ser o no ser d'un congrés.

Hi ha una inflació desmesurada d'esdeveniments: congressos, convencions, jornades, encontres, meetings, summits, roadshows,.... Les empreses hem de lluitar perquè el client ens presti atenció, i aquest té infinites possibilitats per triar on passar l'estona escoltant noves propostes interessants i on anar a comentar la jugada amb els seus col.legues d'altres organitzacions. I ara ja no n'hi ha prou amb oferir un bon destí, un bon hotel, un bon menjar, i també alguna sorpresa i algun regal. Tot això se suposa que serà així, i per sort hi ha moltes empreses d'esdeveniments que ho asseguren, i també un sector hosteler i de congressos que està molt evolucionat. Ara cal també un ingredient bàsic: un bon missatge explicat per un bon 'speaker'.

Perquè hi ha dues dades importants: només tenim capacitat per estar com a màxim 45 minuts concentrats escoltant, i això tenint en compte que a la vida ens passem un 70% del temps escoltant!!!. Però per desgràcia escoltem molt de soroll. Per això, un convidat a un congrès espera escoltar missatges interessants, idees noves, propostes estimulants. És el que marca finalment la diferència en una convenció. Quan un congressista torna a casa, massa sovint diu 'tot molt bé, el menjar era bo, però les ponències han sigut un pal'. Per anar només a menjar i riure, millor que es vagi directament de vacances! Qui va a un congrés vol tornar amb la motxila plena d'idees noves.

El missatge, a més, ha de ser ben explicat, i aquí el 'speaker' és clau. Trobar la persona que alhora parli bé, expliqui coses interessants, provoqui una mica, faci riure, i tot plegat sigui una experiència plaent, enriquidora, ni massa lllarga ni massa curta, no és fàcil de trobar. De vegades, grans noms o personatges famosos fan ponències espesses, poc atractives. I altres persones menys conegudes, fan ponències brillants. (Nota: No parlem de les persones de la pròpia organització, que hi ha de tot, gent amb més i amb menys gràcia. És vital que la gent de la propia organització treballi el tema de les presentacions, aquí hi ha molta feina a fer que massa sovint es deixa i provoca resultats dolents cara al client, que després es traduiex en no vendre o en missatges equivocats en la ment del client).

En les darreres convencions i jornades que he organitzat, com el Club TAO, la gran obsessió ha estat trobar un bon equilibri entre els ponents que presentàvem i que sobretot fossin amens i interessants. He tingut la fortuna de poder portar grans ponents, com Joan Elias, Enrique Dans, Eduard Punset, Gerry McGovern, Santiago Alvarez de Mon, Santiago Acaso, Ramon Folch, i també d'altres que no han sigut tant però també han connectat molt bé amb el públic: Bruno Giussani, Alfons Cornella, Joan Majó, Patrick Vittet-Phillipe,... I per desgràcia algun de dolent, que no mencionaré :-)

Però, com trobar aquests speakers? de vegades per referències que trobes o et diuen, de vegades per intuicions quan llegeixes articles, llibres, websites. Res millor que haver-los escoltat abans en alguna altra convenció. Però com que en aquest món ja està (quasi) tot organitzat, hi ha "agències de speakers", que fan 2 funcions: representar els interessos dels speakers (i et faciliten poder contactar i contRactar) i assessorar-te de quins poden ser els més adequats pel tipus d'esdeveniment que estàs preparant. Amb les que jo he parlat m'han tractat molt bé: BCC Conferenciantes, que m'ha assesorat molt per trobar el ponent ideal i té una bona xarxa de contactes; CSA Speakers, que és internacional i amb molta oferta; i Thinking Heads, que està muntant una oferta sobretot espanyola i llatinoamericana, amb temàtiques variades i personatges coneguts.

Però n'hi ha més, només posant al google 'speakers' en surten en munt. I el que es troba és que hi ha speakers que provenen de múltiples i diferents camps, no només són professors d'escoles de negocis, catedràtics o directius exitosos, també hi ha ex-futbolistes, escriptors, polítics jubilats, actors, astronautes, supervivents,.... L'important és la mescla entre l'oratòria, el missatge i el nom.

Cada cop més els bons ponents estan representats per alguna d'aquestes empreses, i per tant és inevitable passar-hi. Però això dóna més seguretat, tot i que no tens tanta possibilitat de negociar preus. I per cert, no cal espantar-se del tema del preus: contractar un bon ponent val diners. El speaker que és bo ho sap i ho explota, i torno al que he dit al prinicipi: amb tot el soroll que hi ha, sentir un bon discurs és un bé escàs, i com tot bé escàs, es fa pagar.

I dels ponents que he escoltat i que encara no he pogut contractar: Manuel Castells, Eudald Carbonell i Jonas Ridderstrale. Que es preparin!

"Un hombre de pago", dones (i homes) cercant l'equilibri

Em vaig comprometre amb la Neus a llegir el llibre que ha publicat, 'Un hombre de pago', i a fer-ne una referència en el bloc. Forma part de la innovadora forma de promoció del llibre, que ja vaig comentar en un post anterior. Ara, després de la Contra que va dedicar La Vanguardia a la Neus i al llibre, la cosa ja deu anar sobre rodes, no?

M'he llegit el llibre d'una tirada. Està estructurat en capítols curts, redactats en primera persona, combinant la visió de les dues dones protagonistes i d'un home amic del tercer protagonista, un gigoló cubà. El guió és un clàssic triangle amorós, que es va construint poc a poc i evoluciona fins.... al final.

S'ha presentat el llibre, ho ha fet la pròpia Neus, com una història de com gestionen el desig les dones, i sobre la 'invisibilitat' de la dona a partir d'una edat. Sí, són punts de partida, però per mi és una història sobre la recerca de la companyia, de l'estimació, de la parella, una història eterna, tant vella com la pròpia vida. En les històries literàries, cinematogràfiques, en la comunicació en general, no hi ha guió/acció sense conflicte. I el conflicte, a 'Un hombre de pago', és de les persones, 2 dones i 1 home, enfront de les seves circumstàncies, carregant una història personal no fàcil, i amb un entorn (amics/consellers) que hi diu la seva i ajuda o 'desajuda' també mirant pels seus propis interessos. Precisament, l'única parella estable que es presenta al llibre es presenta així, estable, equilibrada, sempre igual, ¿avorrida? sí, però al final és en el fons on volen anar a parar tots els protagonistes.

Neus, molt bé! Bon llibre, bona història, molt fresca, amb molts detalls que demostren una bona documentació, un coneixement dels sentiments de les persones, de Barcelona i d'altres llocs del món, i de la pròpia ciutat i els seus racons.

El Director de Comunicació, una nova espècie a l'univers empresarial

El passat dia 13 vaig començar un curs sobre Direcció Estratègica de la Comunicació a ESADE, dirigit pel Josep Mª Oroval i l'Albert Roura. És un curs intensiu en el què ens trobem gent ben diversa: caps de premsa, periodistes free-lance, caps de gabinet, responsables de marketing, petits empresaris,....d'entitats públiques i privades. Tots estem allà per intentar ordenar el que sabem de comunicació empresarial i tenir més elements a on agafar-nos en la nostra feina. Al cap i a la fi, l'argument principal del curs és prou convincent: ha nascut una nova espècie, el Director de Comunicació, que està cridat a ser un element clau en l'estratègia competitiva de l'empresa en un futur gens llunyà.
El primer dia ja va ser tot un 'shock': se'ns presenta el més innovador en organigrames empresarialas, amb el Director de Comunicació incrustat en el Comité de Direcció, i sota les seves responsabilitats les ja clàssiques Premsa i Web, les no tan habituals Responsabilitat Corporativa i Relacions Institucionals (inclosos esdeveniments), i ¡Marketing i Comunicació Interna!. La bomba.
L'argumentació és inapel.lable: en mercats altament competitius i globalitzats, on l'orientació al client és ja tan essencial com l'orientació a la societat en general, la funció de comunicació no pot ser ni delegada ni fraccionada en diferents departaments, i necessita d'una visió estratègica que compti amb la plena confiança de l'alta direcció.
Sentir que "el marketing és una eina més al servei de la comunicació" és excitant. El curs promet...

A més, faré el pla de Comunicació de la Barcelona Catalunya Film Comission, amb l'Helena, l'Ana i el Marc. Un projecte 'de cine'!

Teatre d'empresa, una forma artística de tractar els problemes a les organitzacions

He estat fora de línea força dies. De ben segur que això servirà per alimentar aquest bloc amb noves informacions.
Una de les activitats que he desenvolupat ha estat la Convenció Interna de l'empresa (el 'kick-off'), que vam celebrar a Castelldefels. Excel.lents les instal.lacions de l'Hotel Rey Don Jaime, que té un fantàstic Centre de Convencions amb un auditori per 350 persones i una infinitat de sales de reunions. I un personal extraordinari, liderats pel Raimon, el Director, i la Vanessa, Responsable dels Esdeveniments. Gràcies per contribuir a l'èxit.
La sorpresa pel personal de l'empresa va ser que vam contractar uns consultors molt especials per trencar el gel de bon matí. Ens trobem en plena fusió amb T-Systems, empresa TIC que ha adquirit gedas i TAO, on ara estic treballant. Amb la incertesa de tothom al cos, els actors van conseguir fer somriure, i riure!, al personal, tractant amb gràcia els típics temes que surten en aquests casos: els rumors, els dèficits de comunicació, els canvis d'organigrama, els canvis d'oficina, ....

La companyia Acto Seguido està especialitzada en teatre d'empresa. Compten amb obres pre-escrites, com aquesta 'Se Fusionan' i d'altres. Però també escriuen guions a mida de cada situació a l'empresa.
Amb aquesta tècnica tan sorprenent, directa i creativa, es poden aconseguir uns resultats molt més vivencials en el personal o en el client. Es fa més proper veure't a tu mateix atenent al client, o governant el teu equip de treball, i per tant és més fàcil que puguis posar en marxa solucions per fer-ho millor.
Després d'intentar-ho varis anys, per fi he pogut treballar amb el Patrick i els seus excel.lents actors. Ha estat una gran experiència i espero repetir aviat.

Arriba el llibre-bloc: 'Un hombre de pago', de Neus Arqués

Passejant per internet he retrobat una antiga coneguda companya de feina a l'Autònoma, i a més una nova manera de plantejar l'edició i la promoció d'un llibre.
M'explico. A qui he retrobat és a la Neus Arqués, ara sòcia fundadora d'una empresa excepcional, Manfatta. És una empresa especialitzada en aconseguir que el que tu vols comunicar a internet es faci de forma eficient, és a dir, que acompleixi el seu objectiu (vendre? seduir? informar?) amb les mínimes paraules possibles, i les més encertades. Bé, i fan més coses, és clar, us recomano la seva web. Vaig conèixer aquesta empresa durant l'Internet Global Congress, amb una ponència concisa de la Neus (tal com és ella!).
El cas és que ara la Neus ha publicat un llibre, 'Un hombre de pago', i ha triat una forma especial de promoció: crear un bloc sobre el libre, i fer que altres blocs parlin d'ell.
Estic a l'espera de rebre el llibre, per parlar-ne al bloc, tal i com li he promès. En linea podeu llegir el primer capítol. Tal com diu la Neus en una entrevista a Tökland (en petits sketch de video, molt interessant), el llibre està fet de capítols curts, per no distreure l'atenció, ben bé com passa a Internet.
El que més m'agrada de la iniciativa és que és capaç de vincular 2 móns que es deia que no conviurien, que el món digital es menjaria el llibre de tota la vida. Malgrat l'explosió de continguts d'internet, un llibre a les mans és l'essència del pensament del seu autor, i això té més valor que milions de paraules abocades a la xarxa, sovint sense sentit.
Molt bé Neus per la iniciativa. Més endavant, quan hagi llegit el llibre, en parlaré gustós en aquest bloc.

La guerra de l'ON

Avui llegint El Pais em trobo amb dues planes senceres de publicitat d'Endesa, ja sabeu, aquesta que omple la pantalla de 'on'.
Giro full, i em trobo una pàgina (si, només una, la meitat que Endesa....) de la campanya de Gas Natural 'Junts sumem energies'.
Una guerra que porta ja uns mesos en marxa als mitjans, amb spots a les TV i anuncis als diaris. Veieu per exemple el que diu El Mundo.

Ves per 'on'! Ha resultat que la campanya d'Endesa, que va començar abans que es destapés l'OPA amistosa de l'elèctrica alemanya E.ON, era un missatge subliminal, perquè anés entrant la marca alemanya que suposadament, i si no ho evita una maniobra del govern en favor de la indústria 'nacional' (la del preàmbul), es quedarà amb la marca espanyola. I això que primer vam pensar molts que havien usat 'ON' per dir 'NO' a la OPA de Gas Natural.

Al marge de la política, 2 comentaris:
- les batalles empresarials es lliuren també en l'àmbit de la comunicació, creant l'estat d'opinió i, si es pot, la massa crítica favorable entre la població. Res és casual en la comunicació.
- les campanyes en sí les trobo poc originals. El cor que batega en el cas d'Endesa i la flama dins d'una bombeta en el cas de Gas Natural són recursos fàcils.

Nota personal: I això que en un primer moment em va fer gràcia la campanya, perquè el meu nebodet es diu ON (nom japonés que significa 'persona amable'). On, ja veus que potser el teu nom serà el de la companyia que et portarà la llum a casa!!!

Comença una història.

M'he decidit. Obro un bloc.
Començo una història on-line, per explicar i compartir idees de Marketing i de Comunicació.
Aplicades a tots els àmbits de la vida, tant personals com professionals.
Un espai a la xarxa, en català, que sigui una finestra oberta a les coses que passen en marketing i comunicació.
Benvinguts!