20.4.06

"Un hombre de pago", dones (i homes) cercant l'equilibri

Em vaig comprometre amb la Neus a llegir el llibre que ha publicat, 'Un hombre de pago', i a fer-ne una referència en el bloc. Forma part de la innovadora forma de promoció del llibre, que ja vaig comentar en un post anterior. Ara, després de la Contra que va dedicar La Vanguardia a la Neus i al llibre, la cosa ja deu anar sobre rodes, no?

M'he llegit el llibre d'una tirada. Està estructurat en capítols curts, redactats en primera persona, combinant la visió de les dues dones protagonistes i d'un home amic del tercer protagonista, un gigoló cubà. El guió és un clàssic triangle amorós, que es va construint poc a poc i evoluciona fins.... al final.

S'ha presentat el llibre, ho ha fet la pròpia Neus, com una història de com gestionen el desig les dones, i sobre la 'invisibilitat' de la dona a partir d'una edat. Sí, són punts de partida, però per mi és una història sobre la recerca de la companyia, de l'estimació, de la parella, una història eterna, tant vella com la pròpia vida. En les històries literàries, cinematogràfiques, en la comunicació en general, no hi ha guió/acció sense conflicte. I el conflicte, a 'Un hombre de pago', és de les persones, 2 dones i 1 home, enfront de les seves circumstàncies, carregant una història personal no fàcil, i amb un entorn (amics/consellers) que hi diu la seva i ajuda o 'desajuda' també mirant pels seus propis interessos. Precisament, l'única parella estable que es presenta al llibre es presenta així, estable, equilibrada, sempre igual, ¿avorrida? sí, però al final és en el fons on volen anar a parar tots els protagonistes.

Neus, molt bé! Bon llibre, bona història, molt fresca, amb molts detalls que demostren una bona documentació, un coneixement dels sentiments de les persones, de Barcelona i d'altres llocs del món, i de la pròpia ciutat i els seus racons.