Empresa vs Mitjans: pactar en temps de pau per quan vingui la guerra

Fa uns dies vaig poder gaudir d'una interessant tertúlia a ESADE que va reunir a responsables de seccions d'economia de mitjans de comunicació, per debatre sota el títol suggerent de 'Les empreses i les seccions d'economia: una relació molt particular". Al voltant de la taula, la cap d'economia d'El País a Barcelona, el subdirector d'Expansion i el cap d'economia de TV3, amb la moderació de l'Albert Roura, Dircom de Agbar. Tot plegat per inaugurar el Club de Comunicació d'ESADE alumni, una iniciativa molt interessant i que confio que tiri endavant amb èxit.

Es van dir coses molt interessants, després les detallo, però el resum és: les empreses i els mitjans han d'establir i reforçar la seva relació i comunicació de forma regular, 'en temps de pau', quan no hi ha notícia, per preparar-se 'per la guerra', quan l'empresa tingui novetats crítiques i els mitjans les publiquin sí o sí. En aquell moment, la confiança establerta i el coneixement profund de la realitat de l'empresa per part del mitjà, seran les claus perquè la informació que es publiqui sigui justa, contrastada i equilibrada, i pugui perjudicar el mínim possible a l'empresa i la seva estratègia.

Notes que vaig prendre dels diferents terutulians i que, en resum, penso que són de sentit comú, però que sovint perdem de vista en el treball diari a l'empresa quan ens hem de relacionar amb els mitjans:

- els dircoms i agències poden ser 'ponts' o poden ser 'murs'. Els que són ponts permeten que els mitjans puguin tenir accés a interlocutors vàlids dintre l'empresa, i per tant tenir fonts més valuoses i precises; els que són murs, volen monopolitzar el missatge de l'empresa i es converteix el joc en un frontó. En aquest darrer cas, els dircom són massa gelosos del seu pla de comunicació, que en comptes de ser un vehicle és un converteix en un fre.
- encara costa que les empreses sàpiguen diferenciar entre publicitat i informació. Massa sovint passen als mitjans molta informació de marketing però massa poca informació corporativa.
- 'suggestionar' als mitjans encara funciona: els viatges i altres 'atencions' poden ajudar a posar una realitat informativa interessant davant del periodista, però alerta en no caure en el punt anterior de confusió marketing/informació.
- com a tot arreu, hi ha dircoms bons, dolents i molt dolents, però en tot cas encara és massa evident que cal més professionalització de les persones que treballen en comunicació a agències i empreses, i que cal un "saber" més global d'aquestes persones.
- les empreses han d'entendre millor què volen dir els termes d'indepèndencia i linia editorial dels mitjans.
- els confidencials són cada cop més un xantatge pels mitjans, no es poden obviar però tampoc incentivar, i en tot cas són tot el contrari del que diu la praxis periodística: veracitat i contrast de fonts.
- no sabem com serà el futur dels mitjans, però és clar que han de continuar aprofundint en la interrelació dels canals on-line i en paper, perquè el lector està canviant.

En definitiva, una relació que s'ha de fomentar en la professionalitat i el respecte mutu, que han de ser les bases de la confiança.